RINXOLS D'OR I ELS TRES ÓSSOS

INTRODUCCIÓ

Normalment considerat com una història folklòrica anònima, tal vegada escocesa, o com a material recollit pels germans Grimm, va cobrar fama a partir de la seva primera edició en 1837 en la forma d'un text en prosa compost per Robert Southey, basat tal vegada en una versió més antiga i que apareixia en la seva obra The Doctor.

HISTORIA

En un bosc florit i frondós vivien tres óssos. Un dia, després de fer tots els llits, netejar la casa i fer la sopa per al sopar, els tres ossetos van ser a passejar pel bosc perquè el petit osset pogués jugar i respirar aire pur. De sobte, va aparèixer una nena molt bé vestida cridada Rinxolets d'Or. Quan va veure la caseta dels tres óssos, va treure el cap a la finestra i li va semblar molt curiós l'ordenada que tenien la casa. 

Mentre anava observant tot el que hi havia a la casa va començar a sentir gana, ja que li va venir una olor molt saborosa a sopa. Va ser cap a la taula i va veure que hi havia tres bols. Un bol petit, un més gran i un altre més i més gran que els altres dos anteriors i es va llançar directament a provar-la. Va començar pel bol més gran, però en provar-ho, la sopa estava massa calenta. Llavors va passar al bol mitjà i en provar-ho, la sopa estava massa freda, passant-se a provar el bol més petit que estava com a ella li agradava. 

Quan va acabar la sopa es va pujar a la cadira més grandota però estava massa dura i es va passar a l'altra cadira més mitjana comprovant que estava massa tova, i llavors va decidir asseure's en la cadira més petita que estava ni molt dura ni molt tova, però la cadira estava acostumada al pes tan lleuger de l'osset i a poc a poc el seient va ser cedint i es va trencar. 

Quan Rinxolets d'Or es va aixecar del sòl, va pujar a l'habitació dels tres óssos i va començar a provar els tres llits. Va provar el llit gran però estava massa alta. Després va provar el llit mitjà però estava massa baixa i per fi va provar el llit petit que era tan tova i còmoda que es va quedar totalment dormida. Mentre Rinxolets d'Or dormia profundament, van arribar els tres ossetos a la casa.

En entrar a l'habitació, Rinxolets d'Or, mentre dormia creia que la veu forta que havia escoltat i que era papà os, havia estat un tro, i que la veu de mamà os havia estat una veu que la parlava en somni però la veu aflautada de l'osset la va despertar. D'un salt es va asseure en el llit mentre els óssos l'observaven, i va saltar cap a l'altre costat sortint per la finestra corrent sense parar un sol instant, tant, tant que no donaven els peus en el sòl. Des d'aquest moment, Rinxolets d'Or mai va tornar a entrar a casa de ningú aliè sense demanar permís primer.

HISTORIA REAL

En la versió d'Eleanor Muir en 1831, la intrusa, no era una precisament una nena encantadora, si no mes bé una anciana lletja i malhumorada. Aquest conte revela que després que la vella és descoberta, els óssos la llancen al foc i després intenten ofegar-la però al no morir en cap dels dos intents, decideixen empalar-la en l'agulla d'un campanar.

Depenent del narrador, o Rinxolets d'Or cau de cap en saltar i es trenca el coll (convertint-se així en el menjar dels óssos), o és arrestada i portada a una casa per a persones sense llar.

Existeixen algunes versions més antigues, una de 1837, en les quals hi ha variacions, per dir, interessants. Per exemple, en una d'ella, quan Rinxolets d'Or es desperta, es troba amb els óssos, i aquests, fan el que farien si una nena estúpidament es fica al seu territori: La menjen lenta i dolorosament.

ADAPTACIONS AL CINEMA O TELEVISIÓ

Cuento de hadas: Ricitos de Oro (Televisió)