L'Autor va ser Carlo
Collodi i va ser publicada en Italia en un
diari des de 1882 fins 1883 amb els títols de “ Storia di un Burattino” (Història de un títere) i “ Le avventure di Pinocchio”. És una de les obres més
llegides a nivell mundial. La primera edició traduïda a l’espanyol va ser al
1978. El llibre te un total de 36 capítols.
HISTORIA
Geppetto es un fuster humil que sempre havia desitjat tenir un fill. Un dia se li ocorre l’idea de crear una marioneta de fusta amb forma de nen de veritat. Abans d’estar terminada, la marioneta cobra vida inesperadament i es converteix en un nen entremaliat i desobedient al que Geppetto anomena Pinotxo.
HISTORIA REAL
En la versió original,
Pinotxo és penjat pels seus innombrables mancades i només en versions
posteriors la història obtindria el seu famós final en el qual la marioneta es
converteix en un nen de debò. Segons l'extracte “No va tenir forces per dir res
més. Va tancar els ulls, va obrir la boca, va estirar les cames i, donant una
gran sacsejada, es va quedar tes”. Així, amb la mort de Pinotxo penjat per la
Guineu i el Gat en càstig per les seves ambicions, és com Carlo Collodi va
planejar finalitzar la seva obra abans que el seu editor ho convencés
d'agregar-li 20 capítols d'un to molt més infantil
HISTORIA INICIAL
Encara que les versions infantils han resumit el text, donant-li la forma d'un
conte de fades tradicional, el llibre de Carlo Collodi reflecteix la pobresa,
la delinqüència i la picardia que es donaven en la Itàlia de finalitats del
XIX.
Això últim té la seva explicació.
En principi, Collodi pretenia fer de Pinotxo una al·legoria.
A més, com Pinotxo demostra ser un truà en els primers capítols de l'obra, l'escriptor hagués preferit el desenllaç que tenia inicialment previst: els assassins persegueixen a Pinotxo i, després d'aconseguir-ho, ho pengen en una branca.
“Llavors el ninot, perdut l'ànim, va ser a punt de tirar-se al sòl i donar-se per vençut, quan, mirant al seu al voltant, va veure blanquejar al lluny, entre els arbres, una caseta càndida com la neu.
“Si tingués alè per arribar fins a aquesta casa, potser em salvaria!”, va dir dintre seu.
I sense dubtar-ho un minut, va tornar a arrencar a córrer pel bosc a carrera tendida. I els assassins sempre darrere.
Després d'una carrera desesperada de gairebé dues hores, per fi, va arribar a la porta d'aquella caseta i va cridar.
Ningú va respondre.
Va tornar a cridar amb més violència, doncs sentia apropar-se el soroll dels passos i el respirar profund i cansat dels seus perseguidors. El mateix silenci.
Adonant-se que cridar no conduïa a gens, va començar per desesperació a donar puntades i cops de cap a la porta. Llavors va treure el cap a la finestra una bella Nena de cabells foscos i de cara blanca com una figura de cera, els ulls tancats i les mans creuades sobre el pit, qui, sense moure els llavis, va dir amb una veu que semblava venir de l'altre món:
–En aquesta casa no hi ha ningú. Tots han mort.
–Obre'm tu almenys! –va cridar Pinotxo plorant i suplicant.
–També jo estic morta.
–Morta? I llavors, que fas aquí en la finestra?
–Espero que venja el fèretre a portar-me.
I amb prou feines va dir això, la Nena va desaparèixer i la finestra es va tancar sense fer soroll.
–Oh, bella Nena de cabells foscos –cridava Pinotxo–, obre'm, per misericòrdia! Tingues compassió d'un pobre noi perseguit pels assassins.
Però no va poder acabar la paraula, doncs va sentir que li agarraven pel bescoll i aquelles dues veus que li grunyien en so d'amenaça:
–Ara ja no t'escapes!
El ninot, veient la mort davant els seus ulls, va ser escomès d'un tremolor tan gran, que, en tremolar, ficaven soroll les seves cames de fusta i les quatre monedes d'or amagats sota la llengua.
–Llavors –li van preguntar els assassins–, vols obrir la boca, sí o no? Ah! No respons?… Espera, que aquesta vegada te la farem obrir nosaltres!…
I traient dos vells ganivets molt llargs i afilats com a navalles d’afaitar, *zas! I *zas!…, li van sacsejar dues ganivetades entre els ronyons.
Però el ninot, per a la seva sort, estava fet d'una fusta molt dura, i per tal motiu les fulles, trencant-se, van saltar en mil trossos i els assassins es van quedar amb el mànec dels ganivets a la mà, mirant-se sorpresos.
–Ja entenc –va dir llavors un d'ells–, cal penjar-ho! Pengem-ho!
–Pengem-ho! –va repetir l'altre.
Tal dit tal fet. Li van lligar les mans a l'esquena i, passant-li un nus al voltant de la gola, ho van penjar de la branca d'un gran arbre, cridat l'Alzina gran.
Després es van quedar allí, asseguts en l'herba, esperant que el ninot estirés la pota; però el ninot, després de tres hores, romania amb els ulls oberts, la boca tancada i donant cops de peu .
Cansats, per fi d'esperar, es van tornar cap a Pinotxo i li van dir rient-se:
–Adéu, fins demà. Esperem que, demà, quan tornem, tinguis l'amabilitat d'estar ben mort i amb la boca oberta de bat a bat.”
Això últim té la seva explicació.
En principi, Collodi pretenia fer de Pinotxo una al·legoria.
A més, com Pinotxo demostra ser un truà en els primers capítols de l'obra, l'escriptor hagués preferit el desenllaç que tenia inicialment previst: els assassins persegueixen a Pinotxo i, després d'aconseguir-ho, ho pengen en una branca.
“Llavors el ninot, perdut l'ànim, va ser a punt de tirar-se al sòl i donar-se per vençut, quan, mirant al seu al voltant, va veure blanquejar al lluny, entre els arbres, una caseta càndida com la neu.
“Si tingués alè per arribar fins a aquesta casa, potser em salvaria!”, va dir dintre seu.
I sense dubtar-ho un minut, va tornar a arrencar a córrer pel bosc a carrera tendida. I els assassins sempre darrere.
Després d'una carrera desesperada de gairebé dues hores, per fi, va arribar a la porta d'aquella caseta i va cridar.
Ningú va respondre.
Va tornar a cridar amb més violència, doncs sentia apropar-se el soroll dels passos i el respirar profund i cansat dels seus perseguidors. El mateix silenci.
Adonant-se que cridar no conduïa a gens, va començar per desesperació a donar puntades i cops de cap a la porta. Llavors va treure el cap a la finestra una bella Nena de cabells foscos i de cara blanca com una figura de cera, els ulls tancats i les mans creuades sobre el pit, qui, sense moure els llavis, va dir amb una veu que semblava venir de l'altre món:
–En aquesta casa no hi ha ningú. Tots han mort.
–Obre'm tu almenys! –va cridar Pinotxo plorant i suplicant.
–També jo estic morta.
–Morta? I llavors, que fas aquí en la finestra?
–Espero que venja el fèretre a portar-me.
I amb prou feines va dir això, la Nena va desaparèixer i la finestra es va tancar sense fer soroll.
–Oh, bella Nena de cabells foscos –cridava Pinotxo–, obre'm, per misericòrdia! Tingues compassió d'un pobre noi perseguit pels assassins.
Però no va poder acabar la paraula, doncs va sentir que li agarraven pel bescoll i aquelles dues veus que li grunyien en so d'amenaça:
–Ara ja no t'escapes!
El ninot, veient la mort davant els seus ulls, va ser escomès d'un tremolor tan gran, que, en tremolar, ficaven soroll les seves cames de fusta i les quatre monedes d'or amagats sota la llengua.
–Llavors –li van preguntar els assassins–, vols obrir la boca, sí o no? Ah! No respons?… Espera, que aquesta vegada te la farem obrir nosaltres!…
I traient dos vells ganivets molt llargs i afilats com a navalles d’afaitar, *zas! I *zas!…, li van sacsejar dues ganivetades entre els ronyons.
Però el ninot, per a la seva sort, estava fet d'una fusta molt dura, i per tal motiu les fulles, trencant-se, van saltar en mil trossos i els assassins es van quedar amb el mànec dels ganivets a la mà, mirant-se sorpresos.
–Ja entenc –va dir llavors un d'ells–, cal penjar-ho! Pengem-ho!
–Pengem-ho! –va repetir l'altre.
Tal dit tal fet. Li van lligar les mans a l'esquena i, passant-li un nus al voltant de la gola, ho van penjar de la branca d'un gran arbre, cridat l'Alzina gran.
Després es van quedar allí, asseguts en l'herba, esperant que el ninot estirés la pota; però el ninot, després de tres hores, romania amb els ulls oberts, la boca tancada i donant cops de peu .
Cansats, per fi d'esperar, es van tornar cap a Pinotxo i li van dir rient-se:
–Adéu, fins demà. Esperem que, demà, quan tornem, tinguis l'amabilitat d'estar ben mort i amb la boca oberta de bat a bat.”
Va ser l'editor de Collodi qui li va convèncer
que canviés el curs del relat, afegint vint capítols més.
Gràcies a aquest intel·ligent consell, la història es va convertir en una meravellosa història de salvació.
Així, Pinotxo segueix les recomanacions del Fada dels Cabells Turquesa, i acaba transformant-se en un nen de debò.
Gràcies a aquest intel·ligent consell, la història es va convertir en una meravellosa història de salvació.
Així, Pinotxo segueix les recomanacions del Fada dels Cabells Turquesa, i acaba transformant-se en un nen de debò.
ADAPTACIÓ AL CINEMA
S’han realitzat
moltes adaptacions en pel·lícula al
llarg de l’historia sobre la novel·la de Pinotxo, entre les que destaquen:
- La pel·lícula
animada de Disney ( 1940), encara que es una adaptació lliure de l’Història de
Collodi, es considera una peça clau dins de l’animació infantil.
- El film Pinotxo
(2002) dirigida i protagonitzada per Roberto Benigni
- La pel·lícula
Pinotxo 3000 (2004). Modifica la historia amb un element de ciència ficció, en
comptes de ser un ninot de fusta és un robot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada