INTRODUCCIÓ
La història de la Caputxeta Vermella és un conte
que es va estendre per diverses regions europees mitjançant la tradició oral.
Se sap que el conte ja era narrat al segle XIV a França.
La finta nonna ("La falsa àvia") és el títol d'una antiga versió italiana, en la qual la Caputxeta ho soluciona tot ella sola basant-se en la seva pròpia astúcia. Alguns sostenen que aquesta versió és la més propera a l'original i que el personatge del llenyataire va ser inclòs posteriorment per suggerir la idea masclista que l'àvia i la néta no podien salvar-se sense l'ajuda d'un home.
En qualsevol cas, la versió escrita més antiga del conte és Le Petit Chaperon Rouge, el qual apareix en el recull de contes de Charles Perrault del 1697. La versió de Perrault és més sinistra que la posterior, escrita pels germans Grimm. En aquesta versió la Caputxeta és una "noia atractiva de bona família" que finalment és menjada pel llop. Al final del conte, Perrault dóna una explicació explícita de la moral, de la qual no és difícil extreure'n l'evident contingut sexual.
Al segle XIX, els germans Grimm en recullen dues versions alemanyes, les de Jeanette Hassenpflug (1791–1860) i Marie Hassenpflug (1788–1856). Els Grimm van transformar una de les versions en la història principal i la segona en una continuació. La primera, amb el títol de Rotkäppchen, va ser inclosa en la primera edició del seu recull de contesKinder- und Hausmärchen (1812). En aquesta la noia i la seva àvia són salvades per un caçador interessat en la pell del llop. A la segona història la Caputxeta i la seva àvia, gràcies a l'experiència amb el primer llop, en descobreixen, capturen i maten un altre.
Durant la Guerra civil espanyola el conte es va polititzar i el color de la caputxa era vermell o blau depenent del bàndol: «Te llamarás Caperucita Azul -el color de la falange-. Y no olvides que el azul significa obediencia, disciplina, sacrificio...amor, en fin».
HISTÒRIA
La versió més coneguda del conte és la dels germans Grimm, versió del 1857. La Caputxeta Vermella és una nena que ha de portar un cistell amb menjar per a la seva àvia malalta. La mare li adverteix de no travessar el bosc, consell que la Caputxeta no segueix. Al bosc, la Caputxeta es troba el Llop, que l'ensarrona i li fa dir on viu l'àvia. Després el Llop s'avança a la Caputxeta i, en arribar a ca l'àvia, es cruspeix la vella. Quan arriba la Caputxeta, el Llop, que és al llit amb la roba de l'àvia, es fa passar per aquesta i al final aconsegueix menjar-se també la Caputxeta. Tot es resol amb l'arribada d'un llenyataire, que talla la panxa del Llop per tal que l'àvia i la Caputxeta puguin sortir-ne il·leses.
HISTÒRIA ORIGINAL
Hi havia una vegada una nena en un poble , la més bonica que mai s'hagués vist ; la seva mare estava embogida amb ella i la seva àvia molt més encara. Aquesta bona dona li havia manat fer una caputxeta vermella i li anava tant que tots li deien Caputxeta Vermella.
Un dia la seva mare , havent cuinat unes coques, li va dir:
- Camina a veure com està la teva àvia , ja que em diuen que ha estat malalta ; porta-li una coca i aquest pot de mantega .
Caputxeta Vermella va partir de seguida a veure la seva àvia que vivia en un altre poble . En passar per un bosc , es va trobar amb el compare llop , que va tenir moltes ganes de menjar- , però no es va atrevir perquè uns llenyataires caminaven per aquí a prop. Ell li va preguntar a on anava . La pobra nena, que no sabia que era perillós aturar-se a parlar amb un llop , li va dir :
- Vaig a veure la meva àvia , i li porto una coca i un pot de mantega que la meva mare li envia .
- Viu molt lluny ? - li va dir el llop .
- Oh , sí ! -va dir Caputxeta Vermella - , més enllà del molí que es veu allà lluny , a la primera caseta del poble .
- Doncs bé -va dir el llop - , jo també vull anar a veure-la; jo aniré per aquest camí , i tu per aquell, i veurem qui arriba primer .
El llop va partir corrent a tota velocitat pel camí que era més curt i la nena es va anar pel més llarg entretenint a agafar avellanes , en córrer després de les papallones ia fer rams amb les floretes que trobava . Poc va trigar el llop a arribar a casa de l'àvia ; colpeja : Toc , toc .
- Qui és ?
- És la seva néta, Caputxeta Vermella -va dir el llop , disfressant la veu - , li porto una coca i un pot de mantega que la meva mare li envia .
La càndida àvia, que era al llit perquè no se sentia bé , li va cridar :
- Tira la balda i el forrellat caurà .
El llop va tirar la balda , i la porta es va obrir . Es va abalançar sobre la bona dona i la va devorar en un tres i no res , ja que feia més de tres dies que no menjava . De seguida va tancar la porta i va anar a dormir al llit de l'àvia , esperant Caputxeta Vermella qui , una estona després , va arribar a colpejar la porta : Toc , toc .
- Qui és ?
Caputxeta Vermella , en sentir la ronca veu del llop , primer es va espantar , però creient que la seva àvia estava refredada , va contestar :
- És la seva néta, Caputxeta Vermella , li porto una coca i un pot de mantega que la meva mare li envia .
El llop li va cridar , suavitzant una mica la veu :
- Tira la balda i el forrellat caurà .
Caputxeta Vermella va tirar la balda i la porta es va obrir . Veient entrar , el llop li va dir, mentre s'amagava al llit sota la flassada :
- Deixa la coca i el pot de mantega a la lleixa i vine a dormir amb mi .
Caputxeta Vermella es despulla i es fica al llit i va quedar molt sorpresa en veure la forma de la seva àvia en camisa de dormir . Ella li va dir :
- Àvia , quin braços tan grans tens !
-És per abraçar millor , filla meva.
- Àvia , quin cames tan grans té !
-És per córrer millor , filla meva.
- Àvia , quines orelles tan grans té !
-És per sentir-te millor , filla meva.
- Àvia, quins ulls tan grans té !
-És per veure't millor , filla meva.
- Àvia, quines dents tan grans té !
- Per menjar-te millor !
I dient aquestes paraules , aquest llop dolent es va abalançar sobre Caputxeta Vermella i se la va menjar .
Moralitat
Aquí veiem que l'adolescència,especialment les senyoretes , ben fetes , amables i boniques no deuen a qualsevol escoltar amb complaença, i no resulta causa d'estranyesa veure que moltes del llop són la presa. I dic el llop , ja que sota el seu embolcall no tots són d'igual mena : N'hi ha amb no poca traça , silenciosos , sense odi ni amargor , que en secret , pacients, amb dolçor van a seguir a les nenes fins a les cases i en els carrerons ; més , bé sabem que els graciosos entre tots els llops ai ! són els més ferotges .
ALGUNES ADAPTACIONS AL CINEMA O TELEVISIÓ
S’han realitzat algunes adaptacions en pel·lícula al llarg de l’historia sobre el conte de la Caputxeta Vermella en dibuixos animats, i al cinema s’ha estrenat recentment:
“Caperucita Roja (¿A quién tienes miedo?)”, 2011 de film Affinity, amb el títol original
“Red Riding Hood”.
La finta nonna ("La falsa àvia") és el títol d'una antiga versió italiana, en la qual la Caputxeta ho soluciona tot ella sola basant-se en la seva pròpia astúcia. Alguns sostenen que aquesta versió és la més propera a l'original i que el personatge del llenyataire va ser inclòs posteriorment per suggerir la idea masclista que l'àvia i la néta no podien salvar-se sense l'ajuda d'un home.
En qualsevol cas, la versió escrita més antiga del conte és Le Petit Chaperon Rouge, el qual apareix en el recull de contes de Charles Perrault del 1697. La versió de Perrault és més sinistra que la posterior, escrita pels germans Grimm. En aquesta versió la Caputxeta és una "noia atractiva de bona família" que finalment és menjada pel llop. Al final del conte, Perrault dóna una explicació explícita de la moral, de la qual no és difícil extreure'n l'evident contingut sexual.
Al segle XIX, els germans Grimm en recullen dues versions alemanyes, les de Jeanette Hassenpflug (1791–1860) i Marie Hassenpflug (1788–1856). Els Grimm van transformar una de les versions en la història principal i la segona en una continuació. La primera, amb el títol de Rotkäppchen, va ser inclosa en la primera edició del seu recull de contesKinder- und Hausmärchen (1812). En aquesta la noia i la seva àvia són salvades per un caçador interessat en la pell del llop. A la segona història la Caputxeta i la seva àvia, gràcies a l'experiència amb el primer llop, en descobreixen, capturen i maten un altre.
Durant la Guerra civil espanyola el conte es va polititzar i el color de la caputxa era vermell o blau depenent del bàndol: «Te llamarás Caperucita Azul -el color de la falange-. Y no olvides que el azul significa obediencia, disciplina, sacrificio...amor, en fin».
HISTÒRIA
La versió més coneguda del conte és la dels germans Grimm, versió del 1857. La Caputxeta Vermella és una nena que ha de portar un cistell amb menjar per a la seva àvia malalta. La mare li adverteix de no travessar el bosc, consell que la Caputxeta no segueix. Al bosc, la Caputxeta es troba el Llop, que l'ensarrona i li fa dir on viu l'àvia. Després el Llop s'avança a la Caputxeta i, en arribar a ca l'àvia, es cruspeix la vella. Quan arriba la Caputxeta, el Llop, que és al llit amb la roba de l'àvia, es fa passar per aquesta i al final aconsegueix menjar-se també la Caputxeta. Tot es resol amb l'arribada d'un llenyataire, que talla la panxa del Llop per tal que l'àvia i la Caputxeta puguin sortir-ne il·leses.
HISTÒRIA ORIGINAL
Hi havia una vegada una nena en un poble , la més bonica que mai s'hagués vist ; la seva mare estava embogida amb ella i la seva àvia molt més encara. Aquesta bona dona li havia manat fer una caputxeta vermella i li anava tant que tots li deien Caputxeta Vermella.
Un dia la seva mare , havent cuinat unes coques, li va dir:
- Camina a veure com està la teva àvia , ja que em diuen que ha estat malalta ; porta-li una coca i aquest pot de mantega .
Caputxeta Vermella va partir de seguida a veure la seva àvia que vivia en un altre poble . En passar per un bosc , es va trobar amb el compare llop , que va tenir moltes ganes de menjar- , però no es va atrevir perquè uns llenyataires caminaven per aquí a prop. Ell li va preguntar a on anava . La pobra nena, que no sabia que era perillós aturar-se a parlar amb un llop , li va dir :
- Vaig a veure la meva àvia , i li porto una coca i un pot de mantega que la meva mare li envia .
- Viu molt lluny ? - li va dir el llop .
- Oh , sí ! -va dir Caputxeta Vermella - , més enllà del molí que es veu allà lluny , a la primera caseta del poble .
- Doncs bé -va dir el llop - , jo també vull anar a veure-la; jo aniré per aquest camí , i tu per aquell, i veurem qui arriba primer .
El llop va partir corrent a tota velocitat pel camí que era més curt i la nena es va anar pel més llarg entretenint a agafar avellanes , en córrer després de les papallones ia fer rams amb les floretes que trobava . Poc va trigar el llop a arribar a casa de l'àvia ; colpeja : Toc , toc .
- Qui és ?
- És la seva néta, Caputxeta Vermella -va dir el llop , disfressant la veu - , li porto una coca i un pot de mantega que la meva mare li envia .
La càndida àvia, que era al llit perquè no se sentia bé , li va cridar :
- Tira la balda i el forrellat caurà .
El llop va tirar la balda , i la porta es va obrir . Es va abalançar sobre la bona dona i la va devorar en un tres i no res , ja que feia més de tres dies que no menjava . De seguida va tancar la porta i va anar a dormir al llit de l'àvia , esperant Caputxeta Vermella qui , una estona després , va arribar a colpejar la porta : Toc , toc .
- Qui és ?
Caputxeta Vermella , en sentir la ronca veu del llop , primer es va espantar , però creient que la seva àvia estava refredada , va contestar :
- És la seva néta, Caputxeta Vermella , li porto una coca i un pot de mantega que la meva mare li envia .
El llop li va cridar , suavitzant una mica la veu :
- Tira la balda i el forrellat caurà .
Caputxeta Vermella va tirar la balda i la porta es va obrir . Veient entrar , el llop li va dir, mentre s'amagava al llit sota la flassada :
- Deixa la coca i el pot de mantega a la lleixa i vine a dormir amb mi .
Caputxeta Vermella es despulla i es fica al llit i va quedar molt sorpresa en veure la forma de la seva àvia en camisa de dormir . Ella li va dir :
- Àvia , quin braços tan grans tens !
-És per abraçar millor , filla meva.
- Àvia , quin cames tan grans té !
-És per córrer millor , filla meva.
- Àvia , quines orelles tan grans té !
-És per sentir-te millor , filla meva.
- Àvia, quins ulls tan grans té !
-És per veure't millor , filla meva.
- Àvia, quines dents tan grans té !
- Per menjar-te millor !
I dient aquestes paraules , aquest llop dolent es va abalançar sobre Caputxeta Vermella i se la va menjar .
Moralitat
Aquí veiem que l'adolescència,especialment les senyoretes , ben fetes , amables i boniques no deuen a qualsevol escoltar amb complaença, i no resulta causa d'estranyesa veure que moltes del llop són la presa. I dic el llop , ja que sota el seu embolcall no tots són d'igual mena : N'hi ha amb no poca traça , silenciosos , sense odi ni amargor , que en secret , pacients, amb dolçor van a seguir a les nenes fins a les cases i en els carrerons ; més , bé sabem que els graciosos entre tots els llops ai ! són els més ferotges .
ALGUNES ADAPTACIONS AL CINEMA O TELEVISIÓ
S’han realitzat algunes adaptacions en pel·lícula al llarg de l’historia sobre el conte de la Caputxeta Vermella en dibuixos animats, i al cinema s’ha estrenat recentment:
“Caperucita Roja (¿A quién tienes miedo?)”, 2011 de film Affinity, amb el títol original
“Red Riding Hood”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada